Recordo tot el procés de gestació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb molta il·lusió. El món local hi vam ser presents, i vam sentir allò de que tot estava per fer, i tot era possible. Aquella il·lusió renovada de poder créixer més i poder decidir millor després de més de 20 anys de democràcia. L’antic Estatut havia arribat al límit de les seves possibilitats, i arrossegava mancances que, sobretot a nivell local, necessitàvem solucionar. Ara que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència contra diversos articles la Llei de lleis del Poble de Catalunya, refrendada per les Corts Generals, el Parlament de Catalunya i pel poble en referèndum em pregunto si l’únic que ens queda és desitjar que tinguem sort, com diu la cançó de Lluís Llach.
L’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va obrir un nou marc de relacions entre la Generalitat i els ens locals reclamat pel municipalisme des de feia molt de temps. Va suposar una gran reafirmació col·lectiva feta des de l’absolut respecte i lleialtat a les institucions, i també al marc constitucional. En l’àmbit local, l’avenç ha estat més que notable. Les competències dels governs locals s’han ampliat i consolidat, establint un autèntic mapa competencial que situa els governs locals al dia en obligacions, però també en drets. Després de la dificultat que ha suposat la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, s’iniciava ara una important tasca legislativa en matèria de règim local: articular el mapa local, llistar les competències pròpies, o desenvolupar una llei de finances locals, entre moltes d’altres. Però l’avenç també ha estat extraordinari a escala general. Les millores en àmbits com els drets socials han col·locat Catalunya a la lliga europea.
Per això, des que ara fa tres anys es va presentar el recurs d’inconstitucionalitat, el municipalisme català no hem fet una altra cosa que renovar contínuament el nostre compromís amb l’Estatut de Catalunya. Un compromís assolit des de la nostra ferma convicció i creença en la seva constitucionalitat. Però també fet des de la responsabilitat a què ens obliga la nostra condició de govern, perquè els ens locals també som govern de Catalunya. Demostrant dia rere dia, que igual que vam ser presents en el debat i gestació de l’Estatut, tenim la ferma voluntat de ser presents en el seu desplegament. Han estat tres anys en els que, dia sí dia també, hem hagut de veure com es posava en dubte la voluntat del poble de Catalunya, i conseqüentment les seves institucions. El Tribunal Constitucional, desacreditat i moralment deslegitimat durant aquest procés, ha allargat de forma agònica la seva decisió, i aquest desgast en cap cas ha beneficiat el conjunt de la societat catalana. Malgrat tot, amb responsabilitat, les diferents administracions catalanes, autonòmica i local, hem treballat conjuntament per desplegar l’Estatut amb rigor.
El poble de Catalunya ha estat sempre un poble de diàleg i concòrdia. Amb aquest esperit Catalunya va pretendre avançar en la seva legitima voluntat d’autogovern, sempre mantenint un respecte absolut al marc legal vigent. L’Estatut mai ha estat una voluntat de trencament amb Espanya, jo mai l’he entès així. I aquesta visió és la que hem de seguir defensant, amb serenitat i respecte. El president de la Generalitat de Catalunya va demanar una resposta massiva, i crec que és el cal en aquest moment. Seguir avançant malgrat les dificultats, com molt bé va dir Lluís Llach ara fa 36 anys: « I així pren tot el fruit que et pugui donar / el camí que, poc a poc, escrius per a demà. / Que demà mancarà el fruit de cada pas; / per això, malgrat la boira, cal caminar »
Manuel Bustos
Alcalde de Sabadell i president de l’FMC
Avui he comparegut davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament, com a president de la Federació de Municipis de Catalunya, per a la tramitació de la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Crec que tots ens hem de felicitar per la tramitació d’aquesta llei. La voluntat de crear una Àrea Metropolitana de Barcelona ve de lluny i sempre ha tingut el consens del món local. Aquest projecte de llei neix de l’interès per resoldre alguns dels problemes que actualment tenen les ciutats. Estic segur que servirà per dotar d’estatus administratiu un dels eixos de desenvolupament econòmic i empresarial de la Mediterrània. L’Àrea Metropolitana de Barcelona és la segona aglomeració d’Europa amb major densitat, només superada per París. La seva finalitat és compartir, coordinar i crear un òrgan àgil, eficaç i eficient
Aquest matí he representat la Federació de Municipis de Catalunya, i per tant tots els seus alcaldes i alcaldesses que hi formen part, davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya, per la tramitació de la Llei de Vegueries. Ha estat una compareixença complicada, perquè no existeix, en aquests moments, prou consens en el territori, i això és un problema. Al debat de les vegueries, des de l’inici, li ha faltat serenitat, diàleg i consens.Per això he fet una crida als grups polítics representats al Parlament perquè facin un esforç i, assumint la responsabilitat que els pertoca, tirin endavant la Llei amb el màxim consens. L’objectiu ha de ser una nou mapa territorial que pugui donar eficàcia i eficiència a l’administració pública.
Avui he tingut l’honor de signar, com a president de la Federació de Municipis de Catalunya, en el marc de la fira Alimentària, la declaració ‘Vi, nutrició i salut’, que pretén difondre les propietats saludables del consum responsable de vi. A l’acte hi ha assistit el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, i el president de l’ACM, Salvador Esteve. A més, molts altres alcaldes s’han sumat també a la declaració.
Sabadell ha acollit una sessió sobre formació, emmarcada en la Cimera Europea de Governs Locals que s’ha fet a Barcelona. La jornada ha tingut per títol “Formació com a estratègia per millorar l’ocupació i la competitivitat de les ciutats europees”. I és ben cert que la formació és una molt bona estratègia per a l’ocupació i la competitivitat. Les diferents intervencions i taules rodones, que s’han fet al Vapor Llonch, han donat als assistents l’espai per compartir experiències i intercanviar visions. Formar als treballadors i donar suport als empresaris és una estratègia sòlida per abordar el canvi de paradigma econòmic.
L’Executiva de la Federación Española de Municipios y Provincias s’ha reunit avui a la seu de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). El fet que l’executiva de la FEMP s’hagi reunit a Barcelona també ha estat emmarcat en les activitats organitzades amb motiu de la Cimera de Governs Locals. He tingut l’honor d’assistir a la reunió com a membre de l’Executiva, i fer d’amfitrió com a president de la Federació de Municipis de Catalunya.
El Comité Executiu i el Consell Nacional de la Federació de Municipis de Catalunya es van reunir a Mataró i vull compartir la meva satisfacció per les decisions que es van prendre. Un cop més el món local va demostrar el seu compromís i responsabilitat i la necessitat de decidir sobre els temes que afecten directament els nostres veïns i veïnes. Vam aprovar resolucions en defensa de les polítiques de cohesió i convivència que els municipis implementen en matèria d’immigració, en defensa de l’autonomia local i sobre el finançament local. També vam prendre acords sobre la necessitat de consens per aprovar la llei de Vegueries i un altre sobre la diversitat biològica. A més, vam aprovar una resolució que demana diàleg amb l’SGAE per replantejar les taxes i la forma com gestionen els drets d’autor en casos que afecten els municipis, com són els concerts gratuïts.
|