Recordo tot el procés de gestació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb molta il·lusió. El món local hi vam ser presents, i vam sentir allò de que tot estava per fer, i tot era possible. Aquella il·lusió renovada de poder créixer més i poder decidir millor després de més de 20 anys de democràcia. L’antic Estatut havia arribat al límit de les seves possibilitats, i arrossegava mancances que, sobretot a nivell local, necessitàvem solucionar. Ara que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència contra diversos articles la Llei de lleis del Poble de Catalunya, refrendada per les Corts Generals, el Parlament de Catalunya i pel poble en referèndum em pregunto si l’únic que ens queda és desitjar que tinguem sort, com diu la cançó de Lluís Llach.
L’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va obrir un nou marc de relacions entre la Generalitat i els ens locals reclamat pel municipalisme des de feia molt de temps. Va suposar una gran reafirmació col·lectiva feta des de l’absolut respecte i lleialtat a les institucions, i també al marc constitucional. En l’àmbit local, l’avenç ha estat més que notable. Les competències dels governs locals s’han ampliat i consolidat, establint un autèntic mapa competencial que situa els governs locals al dia en obligacions, però també en drets. Després de la dificultat que ha suposat la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, s’iniciava ara una important tasca legislativa en matèria de règim local: articular el mapa local, llistar les competències pròpies, o desenvolupar una llei de finances locals, entre moltes d’altres. Però l’avenç també ha estat extraordinari a escala general. Les millores en àmbits com els drets socials han col·locat Catalunya a la lliga europea.
Per això, des que ara fa tres anys es va presentar el recurs d’inconstitucionalitat, el municipalisme català no hem fet una altra cosa que renovar contínuament el nostre compromís amb l’Estatut de Catalunya. Un compromís assolit des de la nostra ferma convicció i creença en la seva constitucionalitat. Però també fet des de la responsabilitat a què ens obliga la nostra condició de govern, perquè els ens locals també som govern de Catalunya. Demostrant dia rere dia, que igual que vam ser presents en el debat i gestació de l’Estatut, tenim la ferma voluntat de ser presents en el seu desplegament. Han estat tres anys en els que, dia sí dia també, hem hagut de veure com es posava en dubte la voluntat del poble de Catalunya, i conseqüentment les seves institucions. El Tribunal Constitucional, desacreditat i moralment deslegitimat durant aquest procés, ha allargat de forma agònica la seva decisió, i aquest desgast en cap cas ha beneficiat el conjunt de la societat catalana. Malgrat tot, amb responsabilitat, les diferents administracions catalanes, autonòmica i local, hem treballat conjuntament per desplegar l’Estatut amb rigor.
El poble de Catalunya ha estat sempre un poble de diàleg i concòrdia. Amb aquest esperit Catalunya va pretendre avançar en la seva legitima voluntat d’autogovern, sempre mantenint un respecte absolut al marc legal vigent. L’Estatut mai ha estat una voluntat de trencament amb Espanya, jo mai l’he entès així. I aquesta visió és la que hem de seguir defensant, amb serenitat i respecte. El president de la Generalitat de Catalunya va demanar una resposta massiva, i crec que és el cal en aquest moment. Seguir avançant malgrat les dificultats, com molt bé va dir Lluís Llach ara fa 36 anys: « I així pren tot el fruit que et pugui donar / el camí que, poc a poc, escrius per a demà. / Que demà mancarà el fruit de cada pas; / per això, malgrat la boira, cal caminar »
Manuel Bustos
Alcalde de Sabadell i president de l’FMC
|